Esther, crec que ara pot funcionar

Suposo que aquest blog ja anirà bé a partir d'ara i em servirà d'un altre aprenentatge (ultimament estem oberts a tot!).
Avui fa tot just una setmana que l'express de Paris em deixava a l'estacio d'Austerlitz. Tota la nit havia sentit l'enorme velocitat de la marxa del tren mentres travesavem França, pero tot just sortir el sol i començar a badar per la finestra, el tren va relentir la marxa i em va permetre badar amb els detalls del despertar de la gent i pobles de la banlieu.
Primers dies de contacte amb la gent de la BPI, de passejades per la ciutat i d'acomodar-me a la Cité Universitaire. I començar a fer l'immersio a aquesta llengua que cada dia m'agrada més

Perquè no?

Posats a viatjar també ho farem digitalment. Començo, de mans de l'Esther, a escriure en aquest nou artilugi dels blogs. Forces coses podem aprendre d'aquesta gran biblioteca BPI. La primera és que la gent sap cuidar-se (35 hores setmanals, una tercera part d'atencio directe i la resta un es fa el seu horari, el treball a partir de les 7 del vespre i els caps de setmana val doble)